Sense paraules! Tancats entre quatre parets amb el tic-tac del rellotge.
Moments difícils que ens obliguen a reflexionar...
Moments difícils que ens obliguen a reflexionar...
Llegiu i sentiu la lletra d'aquesta cançó que parla per ella sola:
"Ara, és quan t'adones que en aquesta vida eres afortunat. Però, com passa sempre, ho veus quan ja no està. Para't i pensa un poc el que falta per viure...
Imagina't rodejat de la teua gent, l'estiu a una platja, un passeig pel parc, una posta de sol, un abraç als teus pares, eixe bes d'amor...
Coses tan menudes que no valorem, però que ara mateix tots enyorem.
A veure si açò serveix per conscienciar que ens fa falta unitat. No importa els diners, color ni ideologia, tots som importants.
Sols si ens ajudem, servirà per tornar-nos més humans.
Gaudeix de la vida, que no s'escape de les mans. I dona gràcies cada dia, perque estar viu és un regal."
Ni la distància ens ha fet perdre la il.lusió pel cant, ni per llançar un missatge d'esperança i ànims a qualsevol racó del món.